| S-tupit |

Ahir em vaig arribar fins a l’Hipercor. Tenia un sopar i vaig pensar que estaria bé portar un bon vi. Les cues ràpides sempre van exasperadament lentes. Un calb amb aires de suficiència tenia pinta de ser el responsable de tot alló i haver decidit que la més estúpida de totes les ties es posés a la caixa de “fins a 10 productes”. Quin imbècil.

El tiu de davant meu portava un pollastre farcit. Era un d’aquests pollastres amb una pinta fastigosa, envasats en safates de poliestirè. L’home abraçava l’au d’una manera molt estranya. Era una escena tendra i repugnant a la vegada. Ves a saber per a què coi el volia.

Ho veur Douglas, com no era tant difícil.