SINTAGMES lexicalitzats
En el món de la música (la música en minúscules), és habitual que els noms dels grups es basin en un sintagma format per un sustantiu, la preposició de i un personatge històric que manté relació amb el sustantiu abans escrit: La oreja de Van Gogh, el sueño de Morfeo o la Caja de Pandora són tres grups que compleixen aquesta característica. Ja que tots ells perpetren les seves cançons en la llengua de Cervantes, proposo una normalització dels noms dels grups catalans. I com a dinamitzador cultural que sóc, proposo:
- el gos de Pavlov
- el tramvia de Gaudí
- els ous de Josep Pla
- el trompa de falopi
No cal que m’ho agraeixin. Tot és poc pel país.
PS: si tingués una mica de dignitat, tancaria aquest blog fins, intentant oblidar i fer oblidar els continguts aquí expresats. Però no serà així…
5 Comments, Comment or Ping
L'Individu
“tancara aquest blog fins” què?
buenu, si, son noms cursis… també n’hi ha a palis així… tipu “la lengua de las mariposas”, ke no he vist (que kedi clar). i en fi, lu ke denuncies en aket blog ho han parodiat uns gironins, akells, els “el frenillo de gauguin”
mar 21st, 2007
optimista frí
la tita dels profetes, definitivament
mar 22nd, 2007
optimista frí
interessant l’enllaç “individu” que tens a la peitx… gran bloc
mar 26th, 2007
L'Individu
sí és verídic, ja ho vaig veure quan vaig començar amb akesta merda, ke un (putu)hindú(demerda) ja m’havia robat el nom. Clar, és un indi a ki se li va morir la dona. JA. JA. JA.
mar 29th, 2007
optimista frí
lamentéibol
abr 3rd, 2007
Reply to “SINTAGMES lexicalitzats”