| S-tupit |

Continua la incessant recerca de vies per escapar cap a l’exili quan sigui necessari.
Avui, el pas de la Garrotxa cap al Ripollès: la via romana de Capsacosta:

Per cert, el típic moment de J.P. fent l’indio.

Quan començava la carrera (de geografia) un home em va fer la pregunta de sempre (”això per a que serveix?“). Jo aleshores tenia 3 o 4 respostes per a aquesta pregunta:

- Per a comprendre millor el món. Déu espero que ningú estudii geografia a la UdG pensant això, perquè s’emportarà una terrible desilusió. I no, no em penso posar metafísic.

- És geògraf qui estudia em la dimensió espacial dels fenòmens. Aquesta era (i continua sent) la resposta de manual. A mi sempre m’ha semblat una resposta excessivament pretensiosa, perquè hi ha moltíssims fenòmens amb una clara dimensió espacial sobre els que no en tinc ni idea.

- És geògraf qui ensenya geografia: Aquesta és una resposta endogàmica, que no respon la pregunta principal. Perquè si això fos així en convertiriem en una especie de testimonis de Jehovà dedicats a la perpetuació de la disciplina. És realment repugnant pensar-hi. No hi ha geògrafs vocacionals. Ningú ha nascut per explicar la teoria de la transició demogràfica o els principis bàsics de la geografia europea. Vull dir que es pot arribar a apreciar, però si aquest és l’únic sentit de tot això, segurament el xiringuito és massa ostentós.

- És geògraf qui fa mapes. Aquesta resposta funciona relativament bé. És incerta, però els mapes són una cosa més o menys popular, més o menys tangible. A la gent li interessa només alló tangible i comprensible. Ho podeu comprovar. A la gent no li interessa que conegueu les bases per a la construcció de Models Digitals d’Elevacions. No perquè no sigui entretingut (que no ho és). Senzillament perquè no ho entenen. Però la gent acostuma a tenir mapes a casa seva. Hi ha algú que fins i tot encara conserva el globus terraqui que li van regalar a EGB, o la col·lecció de mapes comarcals que regalava el Periódico.

Doncs bé. Aquesta darrera resposta va ser l’escollida per a respondre la tediosa pregunta a l’ancià (un ancià de poble, rude, no com aquests ancians figa-flors i amanerats dels anuncis de pizzes i caramels). Doncs bé, el bon home, en un moment de lucidesa em va respondre que estava perdent el temps, ja que ell havia anat un cop a Sòria, i que hi havia comprat un mapa. I si hi havia un mapa de Sòria de ben segur que estava tot cobert. No quedava cap ignot espai de la globoesfera que no hagués estat cartografiat i el fet que la ciutat castellano-leonesa tingués el seu propi mapa n’era la prova feafent i irrefutable.

Doncs bé, bastant anys més tard he d’admetre que l’home tenia raó. Vull dir que ha aparegut google maps, la gent compra GPS per fer-lo servir dos cops l’any i Nokia compra una empresa de mapes per 4000 milions de dòlars. Els han canviat la cara, però el mapa de Sòria ja portava temps fet.

La gent ja no compra iogurteres. Vull dir que van tenir el seu moment, però la gent no va tardar massa a descobrir que les iogurteres no tenien sentit, senzillament perquè no feien iogurts. El món de la cartografia és molt més apassionant. La gent continua adquirint cartografia. El pròxim cop que adquireixin cartografia pensin que hi ha un motiu transcendental. Ajudaran a perpetuar la vulgaritat relativament confortable en la que un servidor està instal·lat. Perquè això és, amics, el que fem els geògrafs.

Com sempre, la viquipedia tenia raó:

Gràcies a lindividu (ja ho veuen, l’endogàmia) per la referència a la viquipèdia.

PS: La cerca “meaning of life” retorna més de 5 milions d’entrades al google, més o menys que la cerca meg ryan i una desena part que la cerca paris hilton. WTF.

Què hi farem…

L’equip S-tupit està treballant intensament intensivament en la millora de la imatge del blog (de merda). En els propers dies, i en la mesura que ens vingui de gust, anirem fent la transició i traducció de les seccions.

Poden fer una visita retrospectiva a la meva activitat social, gentilesa de flickr i gràcies als meus pobres coneixements en disseny de pagines web.

Enllaç permanent a l’encapçalament d’aquest blog (de merda)

En el seu afany per millorar dia a dia l’equip tècnic com humà que s’encarrega d’aquest (putu) blog, el consell d’administració ha decidit adquirir un nou i flamant equip informàtic

Vagi bé

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,
Frankenstein, i l’home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l’ull viu ve amb un soldat,
els Reis d’Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d’algú..