| S-tupit |

Ahir em vaig arribar fins a l’Hipercor. Tenia un sopar i vaig pensar que estaria bé portar un bon vi. Les cues ràpides sempre van exasperadament lentes. Un calb amb aires de suficiència tenia pinta de ser el responsable de tot alló i haver decidit que la més estúpida de totes les ties es posés a la caixa de “fins a 10 productes”. Quin imbècil.

El tiu de davant meu portava un pollastre farcit. Era un d’aquests pollastres amb una pinta fastigosa, envasats en safates de poliestirè. L’home abraçava l’au d’una manera molt estranya. Era una escena tendra i repugnant a la vegada. Ves a saber per a què coi el volia.

Ho veur Douglas, com no era tant difícil.

Ha de ser dur saber que el zènit, el punt més àlgid de la teva existència ha estat assolit en una edat en que la majoria de mortals només es dedica a defecar de forma compulsiva. Aquest no és però un aspecte que sembla preocupar massa a Spencer Elden. 17 anys més tard la imatge comença a tenir pinta de capullada més que de portada d’un disc.

Vist a alt1040

Renovar-se.

O almenys això deuen haver pensat a la vanguarida, que publica gratuitament tota la seva hemeroteca. A la imatge, un anunci típic de començaments de segle.

Ahir a Llagostera hi va fotre una pedregada de dos parells d’ous. La cosa va ser especialment intensa al sud del veïnat brugueril, on visc. La foto és de cal veí unes 4 hores després de l’esdeveniment. El pobre home, jubilat, ha perdut faves, codonys i patates. A mi m’estranyà sobremanera el tema de les patates, ja que tots sabem que aquest tipus de vegetal té la sana costum de créixer en direcció oposada a la calamarsa i fenòmens similars. Però l’home no semblava interessat en aquest tipus de disquisicions i vaig decidir deixar-ho per un altre moment.

Per cert, vaig enviar alguna foto al temps de TV3 (en plan friki). M’ha contestat un tal Tomàs (Tomàs Molina, José Tomás, Tomàs d’Aquino ???), que m’assegura que van ser passades a la Nit al Dia. Jo no ho vegí…

Xina ha prohibit les bosses de plastic. Ta bé. Australia s’ho pensa. Irlanda les fa pagar a preu d’or.

Gran diccionari interactiu AltEmpordanès

L’Atles literari de les terres de Girona

“(…) la vila s’encastella cònicament a l’entorn del campanar de l’església; és voltada, a peu pla, de carretera i té un aspecte benestant i feliç.”
J.P.C.

A Digital plus juren i perjuren que vaig comprar el barça – madrid el 21 de desembre. Jo vaig ser prou burro per anar a veure’l al bar. Afortunadament, vaig fer servir un d’amena, que no carrega les factures ni a mi ni a dingú de la meva familia. Cada pas que dono m’acosto més al costat fosc.

L’església de la cienciologia continua movent masses. Afortunadament, la majoria en contra.

This is England és una bona peli. Ja no es pot veure als cines, però segur que trobaran la manera.

“Listen to me. He’s a young lad. He’s had a fucking bad week. So we bring him in wi’ us to show him a bloody good time and you’ve just friggin back handed him roun’ head. I’M DISAPPOINTED MATE!”
Woody. This is England

Fair play? Fair hosties

No sóc un expert en fotoperiodisme, però un mínim de sentit de l’estètica em permet afirmar que aquesta web és un bon lloc on perdre una mica del seu (poc remunerat) temps.

Sense més.

La invasió del Liban ha Soldats al Liband Press donat dues bones fotografies. A una li acaben de donar el premi

Segurament la foto no sigui tant bona, però també m’agrada el desembarcament de les torpes de l’exèrcit espanyol

EEUU és un país on es fa cas als animals.
Babe, i got you babe.

Involucions:
zeusisme

Vist a Menéame