| S-tupit |

Ahir a Llagostera hi va fotre una pedregada de dos parells d’ous. La cosa va ser especialment intensa al sud del veïnat brugueril, on visc. La foto és de cal veí unes 4 hores després de l’esdeveniment. El pobre home, jubilat, ha perdut faves, codonys i patates. A mi m’estranyà sobremanera el tema de les patates, ja que tots sabem que aquest tipus de vegetal té la sana costum de créixer en direcció oposada a la calamarsa i fenòmens similars. Però l’home no semblava interessat en aquest tipus de disquisicions i vaig decidir deixar-ho per un altre moment.

Per cert, vaig enviar alguna foto al temps de TV3 (en plan friki). M’ha contestat un tal Tomàs (Tomàs Molina, José Tomás, Tomàs d’Aquino ???), que m’assegura que van ser passades a la Nit al Dia. Jo no ho vegí…

Xina ha prohibit les bosses de plastic. Ta bé. Australia s’ho pensa. Irlanda les fa pagar a preu d’or.

Gran diccionari interactiu AltEmpordanès

L’Atles literari de les terres de Girona

“(…) la vila s’encastella cònicament a l’entorn del campanar de l’església; és voltada, a peu pla, de carretera i té un aspecte benestant i feliç.”
J.P.C.

A Digital plus juren i perjuren que vaig comprar el barça - madrid el 21 de desembre. Jo vaig ser prou burro per anar a veure’l al bar. Afortunadament, vaig fer servir un d’amena, que no carrega les factures ni a mi ni a dingú de la meva familia. Cada pas que dono m’acosto més al costat fosc.

L’església de la cienciologia continua movent masses. Afortunadament, la majoria en contra.

This is England és una bona peli. Ja no es pot veure als cines, però segur que trobaran la manera.

“Listen to me. He’s a young lad. He’s had a fucking bad week. So we bring him in wi’ us to show him a bloody good time and you’ve just friggin back handed him roun’ head. I’M DISAPPOINTED MATE!”
Woody. This is England

Fair play? Fair hosties

No sóc un expert en fotoperiodisme, però un mínim de sentit de l’estètica em permet afirmar que aquesta web és un bon lloc on perdre una mica del seu (poc remunerat) temps.

Sense més.

La invasió del Liban ha Soldats al Liband Press donat dues bones fotografies. A una li acaben de donar el premi

Segurament la foto no sigui tant bona, però també m’agrada el desembarcament de les torpes de l’exèrcit espanyol

EEUU és un país on es fa cas als animals.
Babe, i got you babe.

Involucions:
zeusisme

Vist a Menéame

La majoria dels meus amics tenen un compte al messenger. La majoria el podem tenir sempre obert. Però no hem aprés a relacionar-nos a través del messenger. Som uns romàntics. Anyorem l’assetjament del MIRC. Altres temps. Ara preval l’estalvi en l’esforç. Tota acció ha de ser capaç de produir una recomopensa instàntania.
La història seria més senzilla d’explicar si només hi hagués hagut una única gran guerra. Estalviem dates i noms. Quan les circumstàncies t’aclaparen no tens altre remei que abaixar el cap i assentir, perquè segurament tenen raó.

Resulta espectacular el nombre d’entitats, mancomunions, plataformes i altres ens sense ànim de lucre que proliferen pel territori, en defensa d’uns valors i patrimoni que consideren en perill. Si continem a aquest ritme, aviat no hi haurà projectes urbanístics o nous plans d’ordenació territorial per a totes.

Sort en tenim d’aquests sacrificats prohoms, que procuren per nosaltres i ens deslliuren de la tediosa tasca de defensar els nostres interessos davant la pèrfida administració. Malgrat tot, haurem de convenir que a vegades en fan un gra massa.