| S-tupit |

Cada cop em sento menys impostor donant classes. Avui inclòs, a mesura que admetia que la meva ignorància és crònica i, possiblement irremeiable, he intuït que algú ha aprés alguna cosa.
Que duri.

[xspf]_start(paris)[/xspf]

Dedicat a tots els xuclamels, gratanaps i rebentabufetes que ahir poblaven la plaça del rei (la més reial de totes les places) durant el concert d’Adrià Puntí:

[xspf]_start(pet)[/xspf]

HAMM: ¡Cabrón! ¿Por qué me engendraste?
NAGG: No sabía.
HAMM: ¿Cómo? ¿Qué no sabías?
NAGG: Que serías tú

S.B.

Fair play? Fair hosties

Aquestes cullonades molen. Un tiu fa una cançó (bastant dolenta per cert). La gràcia està en que a partir de les lletres de la pròpia cançó es van recuperant cançons de flickr.

Els humans som maquines relativament eficients. És cert que consumim una gran quantitat de recursos, i que només alguns produeixen coses que trascendeixen la dimensió humana de les coses, però convindrem que només l’existència d’éssers com l’astre i tants d’altres mereixen l’existència de milions i milions d’humans inútils.

El que passa al cos humà és que una fallada en una part perifèrica del cos implica el mal funcionament de tot l’ésser. Només aquest fet explica que una simple faringitis m’hagi convertit en un autèntic inútil (espero que temporalment).

En el seu afany per millorar dia a dia l’equip tècnic com humà que s’encarrega d’aquest (putu) blog, el consell d’administració ha decidit adquirir un nou i flamant equip informàtic

Vagi bé

Avui he estat a Susqueda. No era la primera vegada que hi estava. Ara feia temps que no hi anava. La novetat respecte altres vegades és que aquest cop estava completament sol. No els avorriré amb relats melancòlics sobre la desproporció entre jo i la presa en qüestió.
Suposo que molts de vostès, com a gent viatjada que són, han estat a Susqueda. El carretera que mena a l’embassament és realment llarga i tediosa. Quan he sigut a dalt i he fet quatre fotos (l’encàrrec original) he pensat que l’únic que justificaria el viatge seria pixar a la gran bassa. Només els ulls que em devien estar mirant des d’alguna càmera de seguretat que no he sabut identificar i la gràcia que les estacions potabilitzadores haguessin tret a la micció m’han refrenat.
Cagat.

No sóc un expert en fotoperiodisme, però un mínim de sentit de l’estètica em permet afirmar que aquesta web és un bon lloc on perdre una mica del seu (poc remunerat) temps.

Sense més.

El dia va començar a despuntar i el pastor va menar els ovelles en direcció al sol. “No cal que prenguin cap decisió”, va pensar. “Potser és per això que no se separen mai de mi.” L’única necessitat que sentien les ovelles era l’aigua i l’aliment. Mentre el noi conegués les millors pastures de tot Andalusia, elles serien sempre amigues seves. Malgrat que tots el dies fossin iguals i que les hores s’arrosseguessin lentament entre la sortida i la posta de sol.

Paulo Coelho, L’Alquimista